Aiguatinta

Goya, Disbarat de por, 1815-1824. Disbarats 2, 245 x 357 mm. Planxa de coure; aiguafort, aiguatinta i punta seca. En aquesta estampa, Goya ha enfosquit el cel amb l'aiguatinta.

L'aiguatinta és una modalitat de gravat al buit, la tinta es diposita a les parts atacades pel mordent. La matriu és de metall, això significa que és un gravat calcogràfic. Com calcografia, es treballa de manera indirecta, per acció corrosiva d'un àcid, anomenat mordent. L'aiguatinta persegueix aconseguir superfícies enfosquides en l'estampa.[1]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 2 novembre 2014]. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search